REFLEXIÓ PERSONAL DEL TERCER MÒDUL

IDEES CLAU AMB LES QUE HEM QUEDO:

·         Visió holística del docent

·         “Conscientment, ensenyem el que sabem, inconscientment, ensenyem qui som”

·         Acompanyar i facilitar processos de canvi

Aquest mòdul m’ha fet reflexionar i recordar. No hi vaig poder assistir el dia que la Imma López va explicar la visió holística del docent, però quan els meus companys hem van explicar la sessió, contrastant amb els apunts i amb les coses penjades al moodle, he de dir que especialment m’ha connectat amb una de les primeres assignatures que varem tenir a la carrera de magisteri.

Al primer curs, per equips de 4 persones ens havíem de llegir aquests 4 llibres i extreure cites d’allà, on es pogués contestar a les preguntes que hi poso a continuació.

·         El valor de educar (Fernando Savater)

·         La mente bien ordenada (Edgar Morin)

·         Teorias e instituciones contemporáneas de la educación (J.A.Colom)

·         Los 7 saberes necesarios para la educación del futuro (Edgar Morin)

1. ¿Qué es enseñar?, ¿Qué es aprender?
2. ¿Porque enseñar?, ¿Porque aprender?
3. ¿Para que enseñar?, ¿Para que aprender?
4. ¿Qué hay que enseñar?; ¿Qué hay que aprender?
5. ¿Quién debe enseñar? ¿qué maestro queremos?
6. ¿quién debe aprender? ¿qué alumno queremos?

Va ser una feina llarga i complexa, perquè de cada cita que trobàvem, havíem de fer un comentari... però ha sigut amb el tems i diverses experiències a la vida que m’han fet adonar de la importància que allò va tenir per nosaltres.

Realment penso que aquestes preguntes ens les hauríem de plantejar tots i totes de tant en tant.... per poder parar i tornar-nos a plantejar qui som i cap a on anem...

Amb la intervenció de la Zinka, vaig reflexionar sobre: qué he de fer jo per ajudar a “fer sorgir” a la persona protagonista del procés de canvi??

I aquí crec que es confirma una vegada més la importància de “ocupar-se de les petites coses” tenint present a les persones que tenim al davant, siguin nens/es o adults. Un bon docent seria aquell que amb la seva presència o intervenció, permet o suscita que “passi alguna cosa”. Per a mi, acompanyar, significa presència (estar present) i és la força per continuar i avançar des de la confiança.