IDEES CLAU AMB LES QUE HEM QUEDO:

·         Idea del TEMPS VISCUT à ACONTEIXEMENT

·         L’Aprenentatge competencial consisteix en transformar les idees en accions!! Hauria de ser un aprenentatge per al ÚS (i no per al canvi per una nota).

·         Les coses tenen el significat que nosaltres li donem!

·         “Amb el mateixos fils es poden fer vestits diferents”.

Fa poc, llegint el llibre de “Educar con co-razón” de Jose María Toro, vaig trobar un fragment que hem va agradar molt:

“No es sólo lo que hacemos sino cómo lo hacemos, cómo lo vivimos, cómo lo emocionamos (es decir como lo sentimos y ponemos en movimiento) lo que la escuela ha de cuidar. Es este “cómo” el que proporciona un sentido determinado y un valor personal al “qué hacemos”.”

I realment penso que és així, quan a un gest o acció, per simple que pugui ser, és una acció conscient, la dotem de valor i es transforma en aconteixement.

No son tant importants els fruits (resultats) sinó la llavor que es “planta” amb cura en aquell moment present, que d’això probablement es derivarà amb el temps en alguna cosa més important i profunda per al nen/a o adult que tenim al davant.

Referent amb les últimes 2 idees amb les que hem quedo del mòdul,  torno a fer referència al llibre del Jose María en un punt que diu:

“la mayor parte de la vida escolar se desarrolla, se despliega en gestos y acciones sencillas, cotidianas (...) todo esto es tremendamente importante y puede vivirse cargado de sentido y significado”

Doncs això, no depèn dels fils, que poden ser els mateixos, depèn del valor i importància que nosaltres li donem. De vegades les més petites coses fan que tinguem els canvis més importants sense adonar-nos.

Ja per acabar...

De vegades tinc la sensació que tot ho vinculo amb la pràctica docent a l’aula i m’allunyo potser dels objectius d’aquest curs, però quan penso una mica més, de seguida que hi trobes el paral·lelisme com a formador, ja que la diversitat que tenim a les aules, representa la diversitat de persones que habitem el món, això és per tant, la diversitat que podem trobar a un claustre o a un curs el dia que ens plantegem formar també a escoles o altres grups.

A més, la manera en que transmetem els coneixements cap als nens i nenes, potser la mateixa cap a un grup de persones adultes, que a la fi, no deixen de ser nens i nenes que han crescut i s’han fet grans aprenent.